Organització de les diferents tasques

Una vegada ja tenim un índex orientatiu i una pregunta principal, entorn la qual girarà el nostre treball, hem començat per organitzar-nos la feina, tot distribuint-nos per parelles. Ja tenim decidit que aquesta pregunta principal serà : Per què EUA, Haití i Japó no fan front sobre les catàstrofes naturals de la mateixa manera?

Buscant en diverses fonts d'informació hem arribat a la conclusió que, aquests tres països han patit , els tres de manera diferent, una catàstrofe natural de grans dimensions. Molts són els interrogants que ens hem plantejat al veure el per què va morir tanta gent en el terratrèmol d' Haití, com pot ser que una potencia tant important com és Estats Units tingues l'any 2005 l' huracà més costos de la seva historia o també com pot ser que Japó, país enormement desenvolupat, quedes destrossat després del terratrèmol i tsunami de la costa del Pacífic. 

Arran de les respostes que anirem obtenint de les diferents font d’informació, i a mesura que anem veient com aquests països van fer front a les catàstrofes naturals volem concloure el treball responen a la pregunta : si avui en dia ens en sortim millor i si hem après de les experiències viscudes.

El repartiment de la cerca d’informació ha quedat de la següent manera :

1. Laia : Buscar informació sobre que entenem per catàstrofe natural, i quins tipus hi ha. 

2. Marina : Buscar informació general relacionada amb les catàstrofes naturals. Ja sigui de l’actualitat com de temps llunyans.

3. Jónatan i Irene : Buscar informació relacionada amb el terratrèmol i el tsunami que va tenir lloc a Japó l’ 11 de març del 2011.

4. Andrea : Buscar informació relacionada amb el terratrèmol que va tenir lloc a Haití el 12 de gener del 2010.

5. Javi : Buscar informació relacionada amb l’huracà que va tenir lloc als Estats Units el 23 d’agost del 2005. 

El següent pas serà contrastar la informació cercada per tal de fer-ne una bona síntesis tot seleccionant aquells ítems més importants. 

La essència principal d’aquest treball no està en explicar cada una de les catàstrofes que van tenir lloc en aquests tres indrets de manera extensa i detallada, sinó poder ser conscients de com la societat esta evolucionant, tot tenint en compte els fets ocorreguts en el passat. Actuem bé com a societat? Sabem com hem d’actuar enfront una catàstrofe natural?

No ens volem centrar únicament en llibres o pàgines web, sinó que ens agradaria poder anar a visitar algun museu o alguna entitat en la qual se’ns parli de les catàstrofes naturals, així com també poder trobar programes de televisió i experiències d’experts que ens ajudin a orientar el nostre treball.

Sessió 08/03/2012

Després de compartir la nostra idea de treball amb les professores, hem realitzat uns petits canvis relacionats amb l’índex i la pregunta final.

A la pregunta final  ens han sorgit diversos dubtes i hem decidit encaminar-nos per dues vies:

- Per què EUA, Haití i Japó no fan front sobre les catàstrofes naturals de la mateixa manera?

- Per què hi ha països que no fan front a les catàstrofes naturals de la mateixa manera?

Començarem a fer recerca per la primera via, ja que és més concreta i se centra en temes més específics, però sabem que la primera pregunta ens portarà a la segona, per això el motiu de  proposar-nos les dues.

En referència a l’índex, encara que és una idea general per tenir un petit guió, ja que es podran anar afegint punts al llarg de la feina, l’hem distribuït de la següent manera:

1.    Introducció 

2.    Explicació breu sobre què entenem per catàstrofe natural

3. Els tipus que podem trobar: tsunamis, terratrèmols, huracans, volcans,    inundacions…

4.    Plantejar-nos la pregunta de si avui en dia ens en sortim millor i de si hem après de les experiències viscudes.

Pel que fa a l’últim punt del guió, hem pensat que estaria bé organitzar una enquesta on voldríem que es veiés l’opinió de la gent i saber que en pensa sobre aquest tema.

Per finalitzar hem fet una repartició equitativa de la feina a fer, on hem decidit que dues persones s’encarregaran de buscar informació sobre cada un dels tres països que començarem a tractar.

Relacionar els set conceptes amb la pregunta

D’aquests set conceptes socials claus que ens ofereix Montserrat Casas Vilalta, hem pogut relacionar quatre d’aquest amb la nostra pregunta; estem preparats per fer front a una catàstrofe natural?, del treball modular.



Racionalitat-irrecionalitat

Ens parla d’analitzar la intervenció humana desenvolupant la capacitat crítica.

Hem relacionat aquest concepte social clau, ja que ens centrarem en l’estudi de les causalitats dels fets com ara; terratrèmols,volcans,huracans,tsunamis, etc, és a dir situacions o fenòmens socials que ens permeten veure quines són les actuacions de les persones de manera individual o col·lectiva.

Continuïtat i canvi

Comprendre que els coses no han estat sempre igual i que poden continuar canviant.

Com ha societat hem de convidar a actuar per tal d’intentar evitar que un fenomen natural provoqui una catàstrofe.   


Diferenciació: Diversitat- desigualtat

Quan parlem de desigualtat ens referim a les injustícies socials. Aquesta es pot visualitzar coma dependència econòmica, cultural,social i política.

Degut als diferents nivells de vida que predominen a tots els països, en cas que es produís una catàstrofe no tots tindrien els mateixos recursos i per tant els resultats no serien sempre els mateixos.

Per aquest motiu hem de prendre consciència i actuar , per reduir  o pal·liar les desigualtats i injustícies tan en l’aspecte individual com col·lectiu, idea que hem relacionat amb el concepte social clau: l’organització social.  

ÍNDEX ORIENTATIU

Aquest no serà l’índex final del treball sobre la pregunta, ja que a mesura que anem avançant, l’anirem modificant:


1. Introducció


2. Què entenem per catàstrofe natural?


3. Tipos de catástrofes


4. Cronología sobre les catástrofes

- (Explicació breu i reacció davant d’aquestes)
- (Reflexió sobre el que es podria fer, el que es fa i el que no es fa)

5. Conclusió

Pregunta Final

En un principi vam escollir una pregunta força concreta i enfocada en un únic tema : el volcà Vesuvi de la ciutat de Pompeia, però després d’una posada en comú amb tots els companys de classe, les professores ens han demanat que verifiquéssim la pregunta de tal manera que l’orientéssim cap a una temàtica més general i així provocar un certa intriga per tal de motivar-nos en la seva anàlisi i recerca.

Així que amb la contribució de tots els membres del grup hem decidit fer-nos la següent pregunta:


- Estem preparats per fer front a una catàstrofe natural?

La qual englobarà, tal i com ja hem dit, no només els volcans sinó tots els desastres naturals que poden haver-hi al món, des d’erupcions volcàniques, fins tsunamis, huracans o terratrèmols.

La recerca d’informació girarà entorn a la pregunta anterior, tot i que a partir d’aquesta, se’ns deriven una altres com aquestes: 

- Hem après de les experiències viscudes?

- Avui dia ens ensortim millor?

- Què es podria fer? Què es fa? i, Què no es fa?

El més probable és que a mesura que avancem ens sorgeixin d’altres, d’aquesta manera podrem ampliar el nostre treball de camp i, a l’hora, adquirir més coneixements sobre el que hem volgut aprofundir.

Segona sessió

Seleccionem la pregunta definitiva que englobarà el nostre treball i en fem la justificacció.

El volcà Vesuvi : Quines conseqüències negatives va suposar la seva erupció tant a nivell natural com a nivell social a la ciutat de Pompeia?

Hem cregut convenient aprofundir en aquesta pregunta degut a què pensem que d’aquesta en poden sorgir diverses qüestions relacionades amb el mòdul “ Ensenyament i aprenentatge de les ciències socials i experimentals “. Algunes qüestions que ens hem pogut plantejar abans d’iniciar el treball han estat : quins són els motius de la seva erupció? , com va afectar a la ciutat de Pompeia?, quins canvis va provocar en el medi ambient? Actualment, estan presents els efectes que van sorgir en el passat ? A mesura que anem avançant el treball ens aniran sorgint altres preguntes de les quals intentarem donar solucions.

Les respostes a aquestes qüestions ens permeten fer un estudi científic sobre els volcans, en especial del Vesuvi, ja que aquest va tenir unes conseqüències catastròfiques. A nivell social podrem analitzar les causes i les conseqüències que l’erupció del volcà va tenir sobre Pompeia :  com va quedar la ciutat després de la catàstrofe? A nivell geogràfic, quin concepte es té de la ciutat de Pompeia?, qüestions que estaran resoltes un cop aprofundim en la temàtica. A nivell socioambiental, estudiarem els canvis que va causar l’erupció del volcà, així com també analitzarem quines repercussions ha tingut aquesta catàstrofe al llarg dels anys. Se’n parla de Pompeia , la ciutat enterrada? Actualment, seriem capaços de resoldre un problema d’aquestes magnituds?

Parlar sobre el tema dels volcans ens ha semblat molt interessant, perquè aquests formen part del nostre entorn,  potser per la nostre ubicació geogràfica no en tenim de propers , però no per aquest motiu han de ser un tema desconegut. El no saber gaire sobre volcans hem cregut oportú poder aprofundir-hi més per així poder adquirir tota aquella informació que ens manca. Malgrat que moltes ciutats han patit els afectes de l’erupció d’un volcà ens hem volgut centrar en Pompeia ja que ens sembla interessant poder estudiar per què, d’un dia per l’altre, el volcà va entrar en erupció. I com pot ser què la gent no rebés ni recursos ni mitjans per salvar-se. 

Primera sessió

Avui ha començat la nostra tasca, la finalitat serà respondre  una pregunta que englobi els dos àmbits modulars, per una banda les ciències socials i per altre banda les ciències experimentals.

En primer lloc hem realitzat una pluja d’idees ( brainstorming), a continuació hem plantejat una sèrie de preguntes a tractar:

• Per què la pigmentació de la pell és diferent segons el lloc de procedència de l’ésser humà?
• Per què hi ha zones en el món on ens costa més respirar? Quina capacitat respiratòria tenen aquests habitants?
• Per què es produeixen alteracions alhora de realitzar experiments?
• Per què en algunes autopistes hi ha més accidents que en unes altres?
• Per què té sal l’aigua del mar? En tots els oceans tenen la mateixa quantitat de sal?
• Per què segueixen creixent el cabell i les ungles després de morir?
• Per què somiem?
• Per què esternudem amb els ulls tancats?
• Què ens provoca el riure?
• Per què es van separar els continents? Perquè són així en aquest moment? 

Aquestes són les primeres preguntes que han sorgit dins del grup, a la propera sessió escollirem una per tal de realitzar una hipòtesis i fer la recerca d'informació, d'aquesta manera intentarem esbrinar la resposta a la nostre qüestió.