Per explicar les conseqüències devastadores que van causar les tres catàstrofes que hem tractat en aquest treball vam realitzar un vídeo.
dilluns, 14 de maig del 2012
dijous, 26 d’abril del 2012
Resultats d'una Agència de Reconstrucció de Japó aproximadament un any després del terratrèmol i el tsunami que va devastar el país. Aquesta agència va facilir
el procés per ajudar els municipis, establir zones especials de reconstrucció i oferir subsidis als governs locals afectats pel desastre.
Yasuyoshi CHIBA / TORU YAMANAKA / AFP / Getty Images
Aquesta combinació d'imatges mostra un vaixell turístic en catamarà banyada pel tsunami en una casa de turisme de dos pisos a Otsuchi, prefectura de Iwate el 16 d'abril de 2011 (a dalt) i la mateixa zona el 16 de gener de 2012 (a baix).
245 - Cost en milions de dòlars del paquet de reconstrucció després dels desastres.
15846 - Nombre de morts.
3320 - Persones segueixen desaparegudes.
2 - Nombre de persones desaparegudes trobades mortes duratn aquest any.
240 - Nombre d'orfes en les tres prefectures més afectades, Miyagi, Iwate i Fukushima.
16 - Milions de tones de residus de desastres a la prefectura de Miyagi, una de les més difícils àrees afectades del Japó.
2.4 - Caiguda de milions de turistes a Japó el 2011, des d'un any abans.
6 - Mesos aproximats de pèrdua de l'esperança mitjana de vida d'una dona japonesa després dels desastres, enfront dels 86,4 anys en 2010 als 85,9 el 2011.
3 - Mesos aproximats de pèrdua de l'esperança mitjana de vida d'un home japonès, enfront dels 79,5 anys en 2010 als 79,27 el 2011.
Yasuyoshi CHIBA / TORU YAMANAKA / AFP / Getty Images
Aquesta combinació d'imatges mostra un vaixell turístic en catamarà banyada pel tsunami en una casa de turisme de dos pisos a Otsuchi, prefectura de Iwate el 16 d'abril de 2011 (a dalt) i la mateixa zona el 16 de gener de 2012 (a baix).
245 - Cost en milions de dòlars del paquet de reconstrucció després dels desastres.
15846 - Nombre de morts.
3320 - Persones segueixen desaparegudes.
2 - Nombre de persones desaparegudes trobades mortes duratn aquest any.
240 - Nombre d'orfes en les tres prefectures més afectades, Miyagi, Iwate i Fukushima.
16 - Milions de tones de residus de desastres a la prefectura de Miyagi, una de les més difícils àrees afectades del Japó.
2.4 - Caiguda de milions de turistes a Japó el 2011, des d'un any abans.
6 - Mesos aproximats de pèrdua de l'esperança mitjana de vida d'una dona japonesa després dels desastres, enfront dels 86,4 anys en 2010 als 85,9 el 2011.
3 - Mesos aproximats de pèrdua de l'esperança mitjana de vida d'un home japonès, enfront dels 79,5 anys en 2010 als 79,27 el 2011.
Fotos recopilades per Zoran Bozicevic i les paraules de Michael Higgins
dilluns, 23 d’abril del 2012
LA CLAU LA TROBEM AQUÍ: LA VULNERABILITAT
Com hem pogut veure a l'entrada anterior la VULNERABILITAT és molt clau en quant a la pregunta del treball, perquè arrel d'aquest concepte ens comencem a fer preguntes. Així que volem deixar molt clar aquest concepte. A l'entrada anterior ja hem deixat una definició explícita quan explicàvem la fórmula però tot i així deixarem una altra que creiem que acaba de definir-la del tot:
En termes de desastres per fenòmens naturals, entenem que la vulnerabilitat és com una mesura de que tan susceptible un bé exposat a ser afectat per un fenomen pertorbador, per exemple, una casa construïda amb fusta és més vulnerable que una construïda amb un altre material davant d'un tornado. La vulnerabilitat és avaluada depenent del bé que s'està analitzant i el fenomen que és capaç de danyar-lo.
Nosaltres hem acabat fent la nostra pròpia definició:
La vulnerabilitat amb les nostres paraules seria aquella debilitat que presenta un be cap a unes condicions a les que està exposada. Si recordem a l'entrada anterior explicàvem la desforestació, ells mateixos la gran tala que han fet en els boscos han provocat l'augment de la vulnerabilitat en quant a les inundacions.
Per tancar aquesta entrada, deixarem un fragment que vam trobar a la web D'intermón Oxfam quan buscàvem definicions de vulnerabilitat.
Reducció, riscos i desastres
Treballem per reduir la vulnerabilitat
Els desastres naturals afecten cada any a 230 milions de persones. El fins ara inexorable avanç de l'escalfament global i la mala gestió del medi ambient provocaran una proliferació de sequeres, despreniments de terra, inundacions i una altra sèrie de catàstrofes que donaran lloc en 2015 a un nivell sense precedents de necessitats humanitàries.
Davant d'aquestes catàstrofes en Intermón Oxfam enfoquem la nostra resposta a atendre les necessitats bàsiques de la població en aigua, sanejament i higiene i seguretat alimentària.
No obstant això, l'objectiu d'Intermón Oxfam és sempre afrontar les causes de la vulnerabilitat de les poblacions. Per això tota la nostra labor humanitària està enfocada a la reducció de riscos de desastres. Complementàriament, si es dóna el cas, desenvolupem projectes dedicats a la rehabilitació i la mitigació de riscos en les comunitats afectades.
Us preguntareu per què resulta rellevant aquest fragment aquí. Doncs la veritat és que ens està dient i acabant de rematar les conclusions que vam fer a l'entrada anterior quan parlàvem que quan volem respondre a la pregunta de per què hi ha països que surten més afectats que altres davant dels desastres naturals ens surt una altra qüestió darrere i és quines són les causes que provoquen aquests diferents nivells de vulnerabilitat.
Perquè si d'aquest extret d'Oxfam agafem la frase: "l'objectiu d'Intermón Oxfam és sempre afrontar les causes de la vulnerabilitat de les poblacions" veiem que aquesta organització ens està dient que ajuda directament a les persones afectades de les catàstrofes proporcionant-lis les necessitats bàsiques però que aquí no està la solució que l'objectiu es troba més enrrere de tot això, està en buscar les causes de perquè la vulnerabilitat augmenta en aquest país pobra, quines són les raons, i a partir d'aquí els podran ajudar actuant des de l'arrel.
"Sobre terremotos y vulnerabilidad"
Comentarem en aquesta entrada un altra article treballat que tracta una mica més del mateix centrant-se amb la SUPERPOBLACIÓ.
http://www.alpoma.net/tecob/?p=2041&cpage=1#comment-348171
En aquest blog ens afirmen que les grans zones on es produeixen terratrèmols per casualitats de la vida són aquelles zones que són caracteritzades per tenir una superpoblació, un cop més la vulnerabilitat agafa protagonisme.
La qüestió és que el perill augmenta a mesura que augmenta la població.
La pregunta que ens podem fer llegint aquest articles, és:
Si aquella zona té alt risc per què no l'abandonen? doncs perquè en aquests països l'existència d'un risc no és suficient per abandonar si l'interès econòmic està en joc.
En aquest article podem veure com s'hi forma un triangle entre la relació de...
- desenvolupament ECONÒMIC
- desenvolupament HUMÀ
- LA GRAVETAT DELS RISCOS
La població d'Haití realment està informada de com les seves activitats augmenten els riscos?
No, no disposen de la informació precisa ja que econòmicament no interessa i tenen el que es diu:
"sentimiento de falsa seguridad" ocasionada pels seus governadors.
REVISTA: "Los desastres naturales y los países pobres"
Com vam dir a l'anterior entrada, comentarem la lectura d'una revista "Los desastres naturales y los países pobres". L'article es titula: "El riesgo y los países pobres" i és signat per Adriana Orsi al 2007.
Veurem que l'article està dividit en dues parts al qual constrasta quina és la situació d'un païs subdesenvolupat a un desenvolupat davant les catàstrofes naturals i finalment fa un recull d'aspectes de la vulnerabilitat respecte els PSD.
PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS
Primer de tot dir que els països subdesenvolupats es fan més vulnerables davant de les amenaces naturals degut a la impossibilitat de resoldre problemes estructurals.
FACTORS QUE INTERVENEN EN ELS DESASTRES NATURALS
- La gran quantitat de pobres i uns pocs rics
- Alta desocupació
- Alt creixement de la població
- Migració a les grans ciutats
- Enormes deutes externs
- Dependència externa en financament i intervenció
- Problemes ambientals a causa de l'ús intensiu de recursos naturals com pot ser el sol, aigua, pesca, mineria, petroli...
- Pérdua de la biodiversitat
- Contaminació del sol i de l'aire
- Desequilibri climàtic
- Desforestació
Factors que augmenten els desastres naturals...
La nostra conclusió fins aquí:
És imprescindible que és reconeixi la importància d'aquesta problemàtica i la necessitat de convertir la priotitat de la resolució per envitar un major estancament o retràs en el país, regió o població.
Continuant amb l'article volem remarcar un paràgraf:
[...] Al no fomentar el desenvolupament social es manté un gran desventatge front els països que es beneficien, en alguns casos, de les devilitats del tercer món.[...]
Aquest també seria uns dels factors que intervenen en els desastres naturals, al no poder treure un país riqueses per si mateix venen els països del primer món a beneficiar-se del sòl i de la mà d'obra econòmica.
A més, un altre factor que és molt mencionat durant l'article és que les zones densament poblades tenen una vulnerabilitat econòmica perquè la majoria són d'escassos recursos, un baix nivell educatiu i les seves vivendes són fràgils.
El problema d'aquests països subdesenvolupats és que un cop passat el desastre encara es troben més perduts. En resum, es pot assegurar que els països pobres se'ls fa encara més difícil recuperar-se de les catàstrofes. En general, solament aconsegueixen com a molt recuperar l'estat anterior però mai aconsegueixen disminuir els riscos als que estan exposats.
PAÏSOS DESENVOLUPATS
Davant les mateixes amenaces que els països subdesenvolupats aquests al contrari tenen una capacitat econòmica i la consciència social per prevenir riscos, afrontar i reconstruir els danys materials.
A part, també disposen d'uns mitjans de comunicació (ràdios i televisió) per brindar informació específica i útil, alertar i donar pronòstics sobre les amenaces.
PSD I LA VULNERABILITAT
- En aquests països no exiteix la prevenció
- La organització de les institucions en aquests països és generalment rígida
- No hi ha polítiques clares
- Molta gent distribuida a les zones d'alt risc
- Els fenòmens naturals solament es transformen en desastres o catàstrofes quan hi ha persones que són afectades!
CONCLUSIÓ D'AQUESTA ENTRADA
No es poden eliminar els riscos però si que es pot reduir el nivell de vulnerabilitat. Primer de tot els països subdesenvolupats han de reconeixer i acceptar que els problemes que sofreixen són conseqüència d'un estil de desenvolupament.
diumenge, 22 d’abril del 2012
Comencem a veure aigua clara en tres països amb tres formes de vida diferents
A les següents entrades farem un recull de webs molt interessants que ens han ajudat a trobar respostes a la pregunta del nostre treball:
- Per què EUA, Haití i Japó no fan front sobre les catàstrofes naturals de la mateixa manera? Per què hi ha països que no fan front a les catàstrofes naturals de la mateixa manera?
La primera web, que ens ajuda a respondre la pregunta del treball, la trobem en aquest article:
de público.es del 14/1/10 http://www.publico.es/internacional/285448/la-pobreza-agrava-las-catastrofes-naturales, titulat: La pobreza agrava las catástrofes naturales
Ens diu que les catàstrofes naturals són clarament molt més dramàtiques allà on la pobresa ja és causant de moltes més desgràcies.
HAITÍ, per exemple (que seria la part del treball que em toca centrar-me tal com s'especifica a les entrades anteriors), és un dels països més pobres de tota Amèrica Llatina cosa que comporta que no pugui anticipar-se i difícilment pugui respondre a les catàstrofes.
La situació d'Haití és aquesta:
1
- Té un model neoliberal amb les seves polítiques d'ajust estructural
- Té lliure comerç, facilitant l'entrada massiva d'aliments importats
Provocant això unes dolentes condicions per les persones que treballen al camp, donant-se la situació següent:
- La gran majoria de la població es va traslladar a les gran zones urbanes que no estaven preparades per multiplicar els seus ciutadans.
2
- Sofreix una greu desforestació de boscos i selves.
CONCLUSIÓ QUE TRAIEM D'AQUESTA WEB
Poder hem de pensar que els països pobres NO és que per casualitat tinguin terres amb més probabilitat de catàstrofes per qüestions aleatòries sinó que la qüestió seria: PER QUÈ HI HA MÉS VULNERABILITAT EN UNS PAÏSOS QUE EN ALTRES?
És a dir, que per poder millorar el programa de prevenir les catàstrofes poder hem de LLUITAR CONTRA LES CARACTERÍSTIQUES DE LA POBRESA.
La següent web:
de Revista Fusión del 15/1/10 http://noticias-ambientales-internacionales.blogspot.com.es/2010/01/no-es-solo-un-desastre-natural-el-de.html, titulat: No es solo un desastre natural el de Haití
D'aquesta font marcaríem dos grans fragments:
- La devastació d'Haití no solament té ha veure amb les catàstrofes naturals (terratrèmols) sinó d'altres causes socials, polítiques i econòmiques que han portat Haití a la ruïna i la desesperació dels seus habitants.
- Haití ocupa el lloc 150 dels 177 països en l'índex de Desenvolupament Humà, l'esperança de vida i dels seus habitant amb prou feines arriba als 52 anys, els ingressos per les seves exportacions de manufactures, cafè, olis... són quasi una propina, doncs el deute extern supera els mil milions.
CONCLUSIÓ
El primer fragment ens respon a la pregunta que ens hem fet a la conclusió de la primera web mencionada: en unes terres la probabilitat de catàstrofes és més gran DEGUT a la forma de vida d'aquests països, on l'economia juga un paper molt important.
I el segon fragment complementa també la primera web, quan parlem de la situació en la que es troba Haití.
Anem a per la tercera web, aquesta és de:
de Revista Fusión del 13/1/10 http://noticias-ambientales-internacionales.blogspot.com.es/2010/01/ya-arrasaron-haiti-anos-atras_16.html, titulat: Ya arrasaron Haití años atrás
Ens afirmen més del mateix, veiem:
[...] Haití és un dels països més vulnerables als desastres naturals a causa dels seus alts nivells de pobresa, una infraestructura dèbil, un medi ambient degradat i un historial de governs ineficaços.
D'aquest fragment podem extraure que no anem mal encaminats amb el treball quan diem que la vulnerabilitat cap als desastres naturals té a veure amb la situació que viu el país.
Seguim, si recordem el que hem dit a la primera web en la 2 situació d'Haití: desforestació de boscos i selves, aquesta tercera web, doncs, acaba de complementar-ho:
[...] A causa de l'augment de la desforestació per part de països rics que venen aprofitar-se i, a causa també, dels del propi país que arrel de la pobresa necessiten molta fusta i combustibles per vendre-la, es troben que quan plou l'aigua acaba arrossegant la terra. D'aquí sorgeixen les grans quantitats d'inundacions.
Què traiem d'aquest últim fragment? està clar que és un clar exemple de com la pobresa arriba als extrems de posar en perill la seva població sabent que el que fan augmentarà les catàstrofes naturals en aquelles terres.
En la quarta web d'un blog mediambient http://www.elmundodewayne.es/2009/05/21/catastrofes-quizas-no-tan-naturales/ , titulat: Catástrofes quizás no tan naturales
ens planteja una fórmula que dóna base als argument plantejats fins aquí:
RISC = AMENAÇA X VULNERABILITAT
Amenaça: aquesta part de la fórmula fa referència als terratrèmols, els huracans... al qual han estat sempre en major o menor freqüència.
Vulnerabilitat: en canvi, aquest concepte representa las deficiències que existeixen per enfrontar-se a un fenomen de qualsevol tipus.Aquesta segona part de la fórmula en diferència a l'amenaça és que la vulnerabilitat si que ha augmentat durant els anys, augmentant conseqüentment el risc.
Aquesta fórmula, com hem dit una mica més a dalt, veiem que afirma el que diem.Que les catàstrofes han existit sempre però han augmentat ha causa de la nostra forma de vida que ha aportat un augment de la vulnerabilitat com a conseqüència de la POBRESA I LA SUPERPOBLACIÓ.
CONCLUSIÓ QUE TRAIEM DE MOMENT D'AQUESTES QUATRE WEBS:
EUA, Haití i Japó són tres territoris molt diferents en quant a la seva forma de vida i quan ens preguntem per què no fan front a les catàstrofes naturals de la mateixa manera ens sorgeix la següent pregunta: Per què ens uns països hi ha més vulnerabilitat en quant a les catàstrofes que en altres? i és aquí quan ens hem d'entretenir a explicar que la pobresa, la superpoblació i la manca d'una ordenació del territori coherent juguen un paper molt important.
Hem d'entendre també que no fan front de la mateixa manera perquè ni la forma de vida ni les causes de les catàstrofes són les mateixes.
Hem d'entendre també que no fan front de la mateixa manera perquè ni la forma de vida ni les causes de les catàstrofes són les mateixes.
[A les pròximes entrades ens centrarem en una web més que ens ajudarà a complementar encara més aquests últims arguments, també farem un seguit de comentaris d'un llibre i d'una revista i exposarem el terme de vulnerabilitat ja que és el concepte clau que engloba el nostre treball]
diumenge, 15 d’abril del 2012
Font d'informació TV3 : Programa Banda Ampla sobre Riscos Naturals
Buscant informació sobre les catàstrofes naturals d’una manera general hem trobat un vídeo del programa Banda Ampla, que s’emet a TV3 els dijous a la nit i que parla de temes quotidians, que envolten el dia a dia de la nostra societat i que en la majoria dels casos ens preocupen. Un d’aquests vídeos que estan penjats a la web, pensem que ens pot servir de gran ajuda ja que ens parla dels riscos naturals. ( Aquí deixem el link del vídeo per si voleu fer-hi un cop d'ull )
Arran del tsnuami del Japó diversos experts , especialistes en sismologia i geologia i ciutadans del Japó que viuen a Barcelona, debaten sobre temes com ara : Com a societat, estem portant el planeta al límit i n'hem d'assumir les conseqüències o podem aspirar a viure amb risc zero? O també si a Catalunya estem preparats per afrontar els efectes de desastres naturals com ara les inundacions, les nevades o les ventades.
Hem cregut oportú visualitzar aquest programa de TV3 ja que d’ell n’hem extret informació força important com ara :
1. Joan Manel Vilaplana, geòleg i coordinador del Grup de Recerca de Riscos Naturals de la UB i ciutadans del Japó que resideixen a Barcelona ens expliquen que a Tokio estan preparats per fer front a qualsevol catàstrofe ja que tant els nens a les escoles, com els adults a les feines treballen el que es coneix com EDUCACIÓ PER A LA PREVENCIÓ.
2. El Yosiko ens comenta que cada any al Japó fan un simulacre d’evacuació i Joan Manel explica que aquí encara no sabem que passaria...Tot i així a Catalunya NO ESTEM BEN PREPARATS. L’ organització social és un dels pilars bàsics de la bona prevenció, i per una bona organització social l’eina fonamental és l’educació, començar des de l’escola.
3. Aquí a Catalunya no dediquem cap assignatura a parlar sobre com actuar i com fer front a una catàstrofe natural.
4. Els països amb una bona organització social son menys vulnerables als riscos naturals. Al Japó estan molt mes tranquils, és un país ric de recursos.
5. Carme Pretel, física nuclear ens comenta que ens alterem més rapit davant d’una situació de risc que altres països ja que no estem ben informats, no tenim la informació suficient per abordar una catàstrofe natural. És més, els mitjans de comunicació europeus acostumen a exagerar més les notícies que altres llocs com Japó, que actuen de manera tranquil·la i segura davant del perill.
6. Victoria Planas, antropòloga i coordinadora de les campanyes del Fons Ciutadà de Cooperació al Desenvolupament ens comenta que un terratrèmol es converteix en una catàstrofe quan hi ha vulnerabilitat, és a dir, quan la gent té pànic a perdre la vida. I els països que no estan acostumats a fer front a aquestes catàstrofes d’aquestes magnituds degut que són països molt vulnerables.
1. Joan Manel Vilaplana, geòleg i coordinador del Grup de Recerca de Riscos Naturals de la UB i ciutadans del Japó que resideixen a Barcelona ens expliquen que a Tokio estan preparats per fer front a qualsevol catàstrofe ja que tant els nens a les escoles, com els adults a les feines treballen el que es coneix com EDUCACIÓ PER A LA PREVENCIÓ.
2. El Yosiko ens comenta que cada any al Japó fan un simulacre d’evacuació i Joan Manel explica que aquí encara no sabem que passaria...Tot i així a Catalunya NO ESTEM BEN PREPARATS. L’ organització social és un dels pilars bàsics de la bona prevenció, i per una bona organització social l’eina fonamental és l’educació, començar des de l’escola.
3. Aquí a Catalunya no dediquem cap assignatura a parlar sobre com actuar i com fer front a una catàstrofe natural.
4. Els països amb una bona organització social son menys vulnerables als riscos naturals. Al Japó estan molt mes tranquils, és un país ric de recursos.
5. Carme Pretel, física nuclear ens comenta que ens alterem més rapit davant d’una situació de risc que altres països ja que no estem ben informats, no tenim la informació suficient per abordar una catàstrofe natural. És més, els mitjans de comunicació europeus acostumen a exagerar més les notícies que altres llocs com Japó, que actuen de manera tranquil·la i segura davant del perill.
6. Victoria Planas, antropòloga i coordinadora de les campanyes del Fons Ciutadà de Cooperació al Desenvolupament ens comenta que un terratrèmol es converteix en una catàstrofe quan hi ha vulnerabilitat, és a dir, quan la gent té pànic a perdre la vida. I els països que no estan acostumats a fer front a aquestes catàstrofes d’aquestes magnituds degut que són països molt vulnerables.
Una de les coses que el Japó fa per tal que les conseqüències siguin menys negatives és à els edificis estan construïts de manera separada, d’aquesta manera si un edifici cau, el del costat no cau. En canvi aquí estan tots junts, si cau un, cauen tots.
Aquí a Catalunya no ens preocupem de que fer i com fer-ho ja que les magnituds de les catàstrofes no han estat tan greus. No ens ho prenem seriosament perquè estem convençuts que aquí mai passarà, fins el dia que passi. Hem de fer més simulacres, ens ho hem de prendre més en serio!
Aquesta informació i molta més de l’ extreta del visionat del programa ens pot ajudar molt a trobar una resposta a l’interrogant formulat a l’inici del treball :
Actuem bé com a societat? Sabem com hem d’actuar enfront una catàstrofe natural?
Ara per ara podem donar resposta a aquesta pregunta amb un simple monosíl·lab : NO! Tot i així més endavant ja argumentarem detalladament la resposta a aquesta pregunta tant important.
Organització de les diferents tasques
Una vegada ja tenim un índex orientatiu i una pregunta principal, entorn la qual girarà el nostre treball, hem començat per organitzar-nos la feina, tot distribuint-nos per parelles. Ja tenim decidit que aquesta pregunta principal serà : Per què EUA, Haití i Japó no fan front sobre les catàstrofes naturals de la mateixa manera?
Buscant en diverses fonts d'informació hem arribat a la conclusió que, aquests tres països han patit , els tres de manera diferent, una catàstrofe natural de grans dimensions. Molts són els interrogants que ens hem plantejat al veure el per què va morir tanta gent en el terratrèmol d' Haití, com pot ser que una potencia tant important com és Estats Units tingues l'any 2005 l' huracà més costos de la seva historia o també com pot ser que Japó, país enormement desenvolupat, quedes destrossat després del terratrèmol i tsunami de la costa del Pacífic.
Arran de les respostes que anirem obtenint de les diferents font d’informació, i a mesura que anem veient com aquests països van fer front a les catàstrofes naturals volem concloure el treball responen a la pregunta : si avui en dia ens en sortim millor i si hem après de les experiències viscudes.
El repartiment de la cerca d’informació ha quedat de la següent manera :
1. Laia : Buscar informació sobre que entenem per catàstrofe natural, i quins tipus hi ha.
2. Marina : Buscar informació general relacionada amb les catàstrofes naturals. Ja sigui de l’actualitat com de temps llunyans.
3. Jónatan i Irene : Buscar informació relacionada amb el terratrèmol i el tsunami que va tenir lloc a Japó l’ 11 de març del 2011.
4. Andrea : Buscar informació relacionada amb el terratrèmol que va tenir lloc a Haití el 12 de gener del 2010.
5. Javi : Buscar informació relacionada amb l’huracà que va tenir lloc als Estats Units el 23 d’agost del 2005.
El següent pas serà contrastar la informació cercada per tal de fer-ne una bona síntesis tot seleccionant aquells ítems més importants.
La essència principal d’aquest treball no està en explicar cada una de les catàstrofes que van tenir lloc en aquests tres indrets de manera extensa i detallada, sinó poder ser conscients de com la societat esta evolucionant, tot tenint en compte els fets ocorreguts en el passat. Actuem bé com a societat? Sabem com hem d’actuar enfront una catàstrofe natural?
No ens volem centrar únicament en llibres o pàgines web, sinó que ens agradaria poder anar a visitar algun museu o alguna entitat en la qual se’ns parli de les catàstrofes naturals, així com també poder trobar programes de televisió i experiències d’experts que ens ajudin a orientar el nostre treball.
divendres, 9 de març del 2012
Sessió 08/03/2012
Després de compartir la nostra idea de treball amb les professores, hem realitzat uns petits canvis relacionats amb l’índex i la pregunta final.
A la pregunta final ens han sorgit diversos dubtes i hem decidit encaminar-nos per dues vies:
- Per què EUA, Haití i Japó no fan front sobre les catàstrofes naturals de la mateixa manera?
- Per què hi ha països que no fan front a les catàstrofes naturals de la mateixa manera?
Començarem a fer recerca per la primera via, ja que és més concreta i se centra en temes més específics, però sabem que la primera pregunta ens portarà a la segona, per això el motiu de proposar-nos les dues.
En referència a l’índex, encara que és una idea general per tenir un petit guió, ja que es podran anar afegint punts al llarg de la feina, l’hem distribuït de la següent manera:
1. Introducció
2. Explicació breu sobre què entenem per catàstrofe natural
3. Els tipus que podem trobar: tsunamis, terratrèmols, huracans, volcans, inundacions…
4. Plantejar-nos la pregunta de si avui en dia ens en sortim millor i de si hem après de les experiències viscudes.
Pel que fa a l’últim punt del guió, hem pensat que estaria bé organitzar una enquesta on voldríem que es veiés l’opinió de la gent i saber que en pensa sobre aquest tema.
Per finalitzar hem fet una repartició equitativa de la feina a fer, on hem decidit que dues persones s’encarregaran de buscar informació sobre cada un dels tres països que començarem a tractar.
dimarts, 6 de març del 2012
Relacionar els set conceptes amb la pregunta
D’aquests set conceptes socials claus que ens ofereix Montserrat Casas Vilalta, hem pogut relacionar quatre d’aquest amb la nostra pregunta; estem preparats per fer front a una catàstrofe natural?, del treball modular.
Racionalitat-irrecionalitat
Racionalitat-irrecionalitat
Ens parla d’analitzar la intervenció humana desenvolupant la capacitat crítica.
Hem relacionat aquest concepte social clau, ja que ens centrarem en l’estudi de les causalitats dels fets com ara; terratrèmols,volcans,huracans,tsunamis, etc, és a dir situacions o fenòmens socials que ens permeten veure quines són les actuacions de les persones de manera individual o col·lectiva.
Continuïtat i canvi
Comprendre que els coses no han estat sempre igual i que poden continuar canviant.
Com ha societat hem de convidar a actuar per tal d’intentar evitar que un fenomen natural provoqui una catàstrofe.
Diferenciació: Diversitat- desigualtat
Diferenciació: Diversitat- desigualtat
Quan parlem de desigualtat ens referim a les injustícies socials. Aquesta es pot visualitzar coma dependència econòmica, cultural,social i política.
Degut als diferents nivells de vida que predominen a tots els països, en cas que es produís una catàstrofe no tots tindrien els mateixos recursos i per tant els resultats no serien sempre els mateixos.
Per aquest motiu hem de prendre consciència i actuar , per reduir o pal·liar les desigualtats i injustícies tan en l’aspecte individual com col·lectiu, idea que hem relacionat amb el concepte social clau: l’organització social.
ÍNDEX ORIENTATIU
Aquest no serà l’índex final del treball sobre la pregunta, ja que a mesura que anem avançant, l’anirem modificant:
1. Introducció
2. Què entenem per catàstrofe natural?
3. Tipos de catástrofes
4. Cronología sobre les catástrofes
- (Explicació breu i reacció davant d’aquestes)
- (Reflexió sobre el que es podria fer, el que es fa i el que no es fa)
5. Conclusió
1. Introducció
2. Què entenem per catàstrofe natural?
3. Tipos de catástrofes
4. Cronología sobre les catástrofes
- (Explicació breu i reacció davant d’aquestes)
- (Reflexió sobre el que es podria fer, el que es fa i el que no es fa)
5. Conclusió
dijous, 23 de febrer del 2012
Pregunta Final
En un principi vam escollir una pregunta força concreta i enfocada en un únic tema : el volcà Vesuvi de la ciutat de Pompeia, però després d’una posada en comú amb tots els companys de classe, les professores ens han demanat que verifiquéssim la pregunta de tal manera que l’orientéssim cap a una temàtica més general i així provocar un certa intriga per tal de motivar-nos en la seva anàlisi i recerca.
Així que amb la contribució de tots els membres del grup hem decidit fer-nos la següent pregunta:
- Estem preparats per fer front a una catàstrofe natural?
- Estem preparats per fer front a una catàstrofe natural?
La qual englobarà, tal i com ja hem dit, no només els volcans sinó tots els desastres naturals que poden haver-hi al món, des d’erupcions volcàniques, fins tsunamis, huracans o terratrèmols.
La recerca d’informació girarà entorn a la pregunta anterior, tot i que a partir d’aquesta, se’ns deriven una altres com aquestes:
- Hem après de les experiències viscudes?
- Avui dia ens ensortim millor?
- Què es podria fer? Què es fa? i, Què no es fa?
El més probable és que a mesura que avancem ens sorgeixin d’altres, d’aquesta manera podrem ampliar el nostre treball de camp i, a l’hora, adquirir més coneixements sobre el que hem volgut aprofundir.
dimarts, 21 de febrer del 2012
Segona sessió
Seleccionem la pregunta definitiva que englobarà el nostre treball i en fem la justificacció.
El volcà Vesuvi : Quines conseqüències negatives va suposar la seva erupció tant a nivell natural com a nivell social a la ciutat de Pompeia?
Hem cregut convenient aprofundir en aquesta pregunta degut a què pensem que d’aquesta en poden sorgir diverses qüestions relacionades amb el mòdul “ Ensenyament i aprenentatge de les ciències socials i experimentals “. Algunes qüestions que ens hem pogut plantejar abans d’iniciar el treball han estat : quins són els motius de la seva erupció? , com va afectar a la ciutat de Pompeia?, quins canvis va provocar en el medi ambient? Actualment, estan presents els efectes que van sorgir en el passat ? A mesura que anem avançant el treball ens aniran sorgint altres preguntes de les quals intentarem donar solucions.
Les respostes a aquestes qüestions ens permeten fer un estudi científic sobre els volcans, en especial del Vesuvi, ja que aquest va tenir unes conseqüències catastròfiques. A nivell social podrem analitzar les causes i les conseqüències que l’erupció del volcà va tenir sobre Pompeia : com va quedar la ciutat després de la catàstrofe? A nivell geogràfic, quin concepte es té de la ciutat de Pompeia?, qüestions que estaran resoltes un cop aprofundim en la temàtica. A nivell socioambiental, estudiarem els canvis que va causar l’erupció del volcà, així com també analitzarem quines repercussions ha tingut aquesta catàstrofe al llarg dels anys. Se’n parla de Pompeia , la ciutat enterrada? Actualment, seriem capaços de resoldre un problema d’aquestes magnituds?
Parlar sobre el tema dels volcans ens ha semblat molt interessant, perquè aquests formen part del nostre entorn, potser per la nostre ubicació geogràfica no en tenim de propers , però no per aquest motiu han de ser un tema desconegut. El no saber gaire sobre volcans hem cregut oportú poder aprofundir-hi més per així poder adquirir tota aquella informació que ens manca. Malgrat que moltes ciutats han patit els afectes de l’erupció d’un volcà ens hem volgut centrar en Pompeia ja que ens sembla interessant poder estudiar per què, d’un dia per l’altre, el volcà va entrar en erupció. I com pot ser què la gent no rebés ni recursos ni mitjans per salvar-se.
dilluns, 20 de febrer del 2012
Primera sessió
Avui ha començat la nostra tasca, la finalitat serà respondre una pregunta que englobi els dos àmbits modulars, per una banda les ciències socials i per altre banda les ciències experimentals.
En primer lloc hem realitzat una pluja d’idees ( brainstorming), a continuació hem plantejat una sèrie de preguntes a tractar:
- Per què la pigmentació de la pell és diferent segons el lloc de procedència de l’ésser humà?
- Per què hi ha zones en el món on ens costa més respirar? Quina capacitat respiratòria tenen aquests habitants?
- Per què es produeixen alteracions alhora de realitzar experiments?
- Per què en algunes autopistes hi ha més accidents que en unes altres?
- Per què té sal l’aigua del mar? En tots els oceans tenen la mateixa quantitat de sal?
- Per què segueixen creixent el cabell i les ungles després de morir?
- Per què somiem?
- Per què esternudem amb els ulls tancats?
- Què ens provoca el riure?
- Per què es van separar els continents? Perquè són així en aquest moment?
Aquestes són les primeres preguntes que han sorgit dins del grup, a la propera sessió escollirem una per tal de realitzar una hipòtesis i fer la recerca d'informació, d'aquesta manera intentarem esbrinar la resposta a la nostre qüestió.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)